El cant de la Sibil·la

  • Folklore

Descripción

El cant de la Sibil·la és el cant d'un poema d'origen medieval sobre el judici final, el Judicii Signum, que reprodueix les profecies de la Sibil·la d'Eritrea. Durant l'Edat Mitjana va tenir una gran difusió al sud d'Europa fins que al segle XVI el Concili de Trento el va portar a la vora de la desaparició, excepte a Mallorca on es va mantenir pràcticament intacte. L'any 2004 el Consell de Mallorca el va declarar Bé d'Interès Cultural i el 2010 la UNESCO va decidir incloure-ho en la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.


La primera informació que es coneix sobre el cant de la Sibil·la a la catedral de Mallorca es remunta al 1360, però presumiblement es va començar a representar a la fi del segle XI, després de la reconquesta de l'illa per part de Jaume I d'Aragó o rei en Jaume.


Es representa en gairebé la totalitat de les esglésies de Mallorca i la seu de l'Alguer (Sardenya) just abans de la Missa del Gall, el dia de Nadal, i el representa un nen o dona vestits de sibil·la (endevinadora del món pagà) amb un mantó de seda, una espasa a la mà i acompanyat per dos o més escolans que el guien fins al púlpit. En els últims 20 anys s'ha anat recuperant en diverses localitats de Catalunya ia la Comunitat Valenciana.


A continuació el text més representatiu en l'actualitat del cant de la Sibil·la:


El jorn del judici
parrà qui haurà fet servici.
Jesucrist, Rei universal,
home i ver Déu eternal
del cel vindrà per a jutjar
i a cada u lo just darà.
Gran foc del cel davallarà
mar, fonts i rius, tot cremarà.
Los peixos donaràn grans crits
Perdent los naturals delits.
Ans del Judici l'Anticrist vindrà
i tot lo món turment darà,
i se farà com Déu servir
i qui no el crega farà morir.
Lo seu regnat serà molt breu;
en aquell temps sots poder seu
moriran màrtirs tots a un lloc
aquells dos sants, Elíes i Enoc.

Lo sol perdrà la claredat
mostrant-se fosc i entelat,
la lluna no darà claror
i tot lo món serà tristor.
Als mals dirà molt agrament:
- Anau, maleïts, en el turment!
anau, anau al foc etern
amb vostro príncep de l'infern.
Als bons dirà: - Fills meus veniu!
benaventurats posseïu
el regne que està aparellat
des de que el món va ser creat.
Oh humil Verge! Vos qui heu parit
Jesús Infant aquesta nit,
a vostro Fill vullau pregar
que de lo infern nos vulla guardar.
El jorn del judici
parrà qui haurà fet servici.


També us adjunto un vídeo del cant de la Sibil·la de la Catedral de Palma el 2012:



Us animo a acudir a l'església el dia de Nadal per presenciar un dels pocs exemples vius de folklore religiós medieval.

Bon Nadal!